Lloc:	Inici a Alzira, la Ribera i fí a Benifairó, la Valldigna. Caldrà o bé comptar amb 2 cotxes o utilitzar el transport públic (tren) per a retornar.
Desnivell:	900 m. acumulat aproximadàment.
Dificultat:	Mitjana-alta. Llarga durada i prou distància recorreguda (uns 25-30 km)
Horari (anar i tornar):	8 hores aproximadament.
Bibliografia:	Cap, hi han mapes editats per l'ajuntament d'Alzira de La Murta i La Casella, però no absteixen tot el recorregut
Equip:	Equip de senderisme normal i depenent de l'època de l'any (calcer adequat, impermeable i aigua).

 

Hem tingut la sort de realitzar amb els companys del Grup de Muntanya Viarany un travessa de reconeiximent del que serà la primera jornada de la Marxa que estàn muntant per al mes d'abril. En concret vam fer una travessa que uneix les localitats d'Alzira i Benifairó de la Valldigna, tot passant per les Valls de la Murta i la Casella i continuant fins a la Serra de les Creus a Tavernes.
La ruta comença a l'estació de trens d'Alzira, on s'agafa les marques de Gr que allí naixen i que ens duen creuant tot el casc antic de la localitat fins a l'ermita del Lluch, des d'esta continuem per una carretereta entre camps de Tarongers que ens du fins a la caseta d'entrada de la Murta. En tot moment seguim les marques roges i blanques del GR-236 (Ruta dels Monestirs).
Un cop arribats a la Murta, seguim la senda principal que ens acosta al vell monestir de la Vall, just on trenquem a la nostra dreta resseguint el GR en direcció al coll del pas del Pobre que separa a esta vall de la Casella, la pujada és ràpida però forta i una volta arribats al coll baixem fins a una pista que ens du al bar de la Casella. Des d'este seguim marques de PR que ens acosten al Pic Ratlla que amb 625 metres és el més alt de la vall i una vegada al cim hem de seguir el senderol que recorre tota la carena fins al pic Massalari.
Estant en Massalari la senda comença a baixar fins a la font de la Sangonera ja en terme de Tavernes i ací naix un desviament que ens du per les Creus i per la senda dels Amoladors a Tavernes de la Valldigna. Per últim agafem a l'eixida de Tavernes en direcció Alzira, un camí veïnal anomenat "del molí" que ens porta entre tarongers al poble de Benifairó, on acavem la caminada per esta vegada.

Lloc:	Tavernes de la Valldigna, La Safor, País Valencià.
Desnivell:	150 m. aproximadàment.
Dificultat:	Mitjana-alta. Atenció: no és una via ferrada d'iniciació, cal tindre experiència i el materiel adient.
Horari (anar i tornar):	2-3 hores aproximadament.
Bibliografia:	Podeu trobar tota la info a la web del Centre Excursionista de Tavernes. cetv i també teniu una ressenya ací.
Equip:	Per a vies ferrades indispensable: arnés d'escalada, aparell disipador, corda de 8 m. mínim i casc.

 

El dissabte de reis ja és una tradició que fem alguna eixida a la muntanya, fa 2 anys va ser la hivernal al Pedraforca (abortada pel temporal que ens obligà a baixar-nos de la tartera), l'any passat ferem la "javalpina" (un altre clàssic per a nosaltres) i enguany hem anat a estrenar una via ferrada que no coneixiem, les marujes, a la Valldigna.

La via s'agafa seguint el sender PR que eixint des de la canal de defensa de Tavernes ens porta per l'anomenada Senda dels Amoladors, al poc de començar a pujar trobem un pont "mono" que és el inici de la ferrada, s'ha de fer un xicotet rappel de 4 m. per a arribar-hi al pont i des d'este comença el primer tram d'esglaons que és molt senzillet.

Una vegada eixim del primer tram caminem per un sender marcat amb fites que ens du directe a la paret de la Penya Roja, on es troba instal·lat el segon tram, que és sense dubte el més dificil per la seua verticalitat i per tindre un parell de pasos una mica compromesos. Per a començar ens hem d'enfilar als primers esglaons sense cap ajuda "artificial", és una eixida atlètica i per a la qual hi haurà que tirar de braços. A continuació ve un tram de esglaons per una paret prou llisa i extraplomada, amb lo qual també ens cal fer prou força, tot seguit ve un flanqueig horitzontal cap a la nostra esquerra per al qual contarem amb l'ajuda d'unes "clavijes" estratègicament posades , però al loró ací perque hi ha un pas al qual s'ha de superar una "panxeta" que ens pot donar problemes (evidentment no és una ferrada d'iniciació), un cop arribats al final del flanqueig tornem a grimpar cap amunt amb l'juda d'esglaons i s'acaba el segon tram (precaució als darrers metres: nosaltres trobarem algunes pedres soltes, aneu en compte ací).

Per a finalitzar la ferrada ens dirigim cap a un xicotet espoló molt evident on trobem al seu inici una bústia per a signar i que superem ràpidament al ser molt curt i senzill. Per a tornar enfilem cap a la nostra dret per anar a buscar la senda per la qual baixem i que és la mateixa que haviem agafat per a vindre.

Els amics del Grup de Muntanya Viarany, ens informen de que ja disposen d'una web on podeu tindre tota la informació actualitzada d'este compromés i actiu grup muntanyer: Viarany.

Una abraçada per a Viarany!

Lloc:	Puebla de Don Fadrique, Granada. Es tracta d'un poble de muntanya situat al nord de Granada, pràcticament en el límit amb Murcia. Per arribar al inici, una vegada arribats al poble, cal seguir direcció el hotel"los collados de la Sagra" o Santiago de la Espada, seguint una carretereta de muntanya, 17 km. després del poble i uns metres després de passar un complex hoteler de "los collados", a la nostra esquerra hi ha una ampla explanada per a deixar els cotxes, just enfront d'una masia.
Desnivell:	900 m. aproximadàment.
Dificultat:	Mitjana-alta. Llarga durada i desnivell acumulat considerable. Amb neu degut a la forta inclinació s'ha d'anar molt en compte i tindre experiència en muntanya hivernal.
Horari (anar i tornar):	5'30 hores aproximadament.
Bibliografia:	Mapa del IGN num. 929-II (escala 1:25.000), també hi ha editat un llibre sobre rutes a peu i btt per la zona, l'edita el hotel que hi ha poc abans d'arribar al lloc d'aparcament i es pot adquirir allí mateix si esteu interesats.
Equip:	Motxilla, aigua, jaqueta, botes de muntanya, ropa d'hivern i material hivernal (grampons, piolet, etc).

Feia molt de temps que li tenia ganes a esta muntanya tan bonica, es tracta del cim més alt d'Andalusia fora de Serra Nevada i és una muntanya totalment aïllada, la qual cosa fa que tinga un ambient molt alpí amb forts desnivells i un pati considerable. Hi han varies rutes per pujar, la més típica sol ser la pujada per l'anomenat "embut" de la cara nord, un empinat corredor que arriba pràcticament des de la base de la muntanya fins al cordal cimer i que amb neu té un ambien increible, per a baixar es torna per l'anomenat "collado de las viboras" que presenta menor inclinació. Jo com anava a soles amb el gos i no sabia si podria pujar per l'embut, vaig decidir pujar i baixar pel coll abans anomenat.
La ruta comença per una pista que naix al mateix lloc on es deixen els cotxes, esta es dirigeix directament a la muntanya agafant direcció sud i després d'una agradable però empinada passejada per un bosquet desemboca als peus mateixos de la Sagra, ací hi ha una bifurcació que gira directa cap a l'embut pel costat dret o continua cap a l'esquerra direcció el coll, transformant-se en senderol uns metres més enllà. Ací ens guiem per les diverses fites de pedres i el marcat sender, tenint sempre a la vista el coll cap al qual ens dirigim (que sempre el veiem a la nostra esquerra) i que està a uns 1.851 m.).
Una vegada al coll, hem de seguir de front cap amunt (girant cap a la dreta en la direcció que portavem) seguint les fites que ens duen a remontar diversos resalts i que finalment després d'una dura pendent, ens deixen a la lloma cimera que es molt franca i definida. Des d'ací ja nomes ens resta seguir direcció al cim que es veu molt clarament, passarem primer la part de dalt de l'embut on es junten les 2 rutes i ja continuen fins arribar al cim. Des del vèrtex geodèsic hi ha una visió fabulosa, ja que al no tindre cap muntanya als voltants ens alcem 1000 metres per damunt de tot i es veuen clarament els cims de més de 3000 m. de Serra Nevada. Bé, cim aconseguit, ara espere tornar amb neu i pujar per l'embut, la qual cosa promet ser una experiència alpina de primer ordre!!!

 Comencem a preparar la ja clàssica activitat de Pirineus per a la segona quinzena d'agost. Enguany hi han vàries propostes a l'aire, totes la veritat molt interessants. En principi, estarem moguent-nos per la zona central, tenim intenció de llogar alguna casa rural prop de la vall de Bielsa (que està mes o menys entre Ordesa i Benasc) i des d'ahi anar fent coses.

Els objectius propossats són: el Circ de Tramouse on tenim una sèrie de 3000's que es poden encadenar, sent el principal del pic de La Munia un clàsic que conta amb un pas de trescada que farà les delicies dels mes "aventurers", el "Pas du chat" (II+). Una altra proposta molt interessant es l'ascensió al Pic Palas, a la zona del Balaitús, és un pic molt bonic i totes les vies tenen pasos d'escalada, nosaltres seguiriem la via normal que puja per l'anomenada "ximeneia Ledormeur" i que té una dificultat entre II i III grau. A més també tenim intenció de combinar estes ascensions amb algun barranc, alguna via ferrada, etc.

Per a començar a preparar-ho tot, tenim intenció de quedar el cap de setmana del 30 de juny i fer algunes escalades pel Castell Sud i al dia següent anar a fer psicobloc a la platja, entremig tindrem temps per a parlar-ho tot i fer festa. 

 

Lloc:	Capileira, Serra Nevada. Des de Granada cal agafar la autovia cap a Motril, eixir cap a Lanjaron i després cap a Orgiva, un cop ací ens desviem direcció Pampaneira i finalment Capileira. Des d'ací es pot pujar caminant ja o seguir en cotxe fins a l'area de Hoya Portillo on hi ha lloc per a deixar el cotxe (preguntar primer si es pot arribar en cotxe ja que la neu pot tallar la pista forestal).
Desnivell:	500 m. fins al refugi Poqueira i 1000. més aprox. fins al cim, en total 1.500.
Dificultat:	Mitjana-alta. Desnivell acumulat considerable, cal extremar les precaucions amb la neu i el gel i tindre coneiximents de muntanyisme hivernal a més de l'equip adient.
Horari (anar i tornar):	6 hores aproximadament.
Bibliografia:	Mapes i guia excursionista de les editorial Alpina i Penibètica.
Equip:	Muntanyisme hivernal (grampons, piolet, roba adient, botes, etc) i aigua ja que no hi ha, excepte al refugi comprant-la.

Després de que la cresta de Bèrnia se'ns resistira pel mal temps el passat pont de desembre, ho tornem a intentar, a vore si esta vegada tenim més sort. Per arredonir el "weekend", per la nit tenim pensat si tot va bé, acostar-nos al famós Carnestoltes de Pego.

 

Lloc:	Famorca, El Comtat (Alacant). Des de Xàtiva cal agafar l'autovía en direcció a Cocentaina, des d'allí s'agafa l'eixida cap a Benilloba per a posteriorment desviar-se cap a Gorga primer i després cap a Quatretondeta, des d'ací ja només cal seguir la carretera fins a Fageca i Famorca.
Desnivell:	900 m. acumulats aproximadàment.
Dificultat:	Mitjana-alta. Llarga durada i desnivell acumulat considerable, d'altra banda la bellesa de la ruta ho val.
Horari (anar i tornar):	6 hores aproximadament.
Bibliografia:	50 cumbres de la Comunidad Valenciana. Rafael Cebrian.
Equip:	Motxilla, aigua, jaqueta, botes de muntanya.

 

La primera vegada que pujarem al cim del Pla de la Casa ara fa un any, ens trobarem amb un dia boirós i plujós que no ens deixà gaudir res de les vistes de estes muntanyes des de les quals es pot albirar pràcticament totes les grans serralades del Migdia valencià, a més, aquella vegada només ferem este cim des de Fageca i tornarem a baixar, tot açò ens havia deixat pendent de fer la ruta circular que munta des de Fageca o Famorca i corona ambdós cims magnífics, per la qual cosa vam decidir fer-la una altra vegada.

Eixirem molt matinet i ens plantarem en Famorca, des d'allí i amb un día preciós i clar, ens dirigirem cap al senderol que conecta amb Fageca, pel qual tinguerem la desagradable companyia de molts caçadors que ens asustaren un parell de vegades amb trets massa a prop de nosaltres. Un cop conectat el camí amb el sender que puja des de Fageca pujarem seguint les marques del pr pel fantàstic camí del Barranc del Moro que remonta amb molta pendent fins arribar al coll conegut com el Portet de Fageca, un lloc molt bonic on tinguerem una de les meravelloses sorpreses de esta ruta: un mes després de les copioses nevades que cobriren estes serralades en desembre, encara hi quedava una mica de neu!!! i nosaltres en mànega curta.

Amb l'alegria que li dona la neu a un paratge tan bonic, continuarem pujant fins a arribar al pla que hi ha baix del cim on queden les runes d'una gran nevera o cava, aquest pla és un lloc també preciós i convida a plantejar-se un vivac quan el fred siga menor per les nits. Des d'ací ja només restava una xicoteta pujada amb mini-trescada final. Les vistes des del cim (que compartirem amb uns noruecs) són impresionants: Montcabrer, Benicadell, Montgó, Bèrnia, Puigcampana i Aitana es veuen altius i amb tot el seu esplendor, amb raó molta gent pensem que les muntanyes meridionals valencianes són de les més boniques de la Península.

Per a continuar la ruta, desferem el camí cap al Portet i des d'allí un llarg flanqueig, primer per senderol i després per pedreres ens du fins al llom cimer de la Mallà del Llop, seguint el qual cap a la nostra dreta en el sentit de la pujada arribem al seu cim també molt agraït en quant a les vistes, sobretot cap a la Vall de Guadalest i cap a la mar.

Per a baixar a Famorca només ens resta anar baixant primer cap a la mar (est) per a després girar totalment a l'esquerra i en direcció nord anar baixant de manera espectacular per un sender difús (Vicent s'encarrega d'aclarir-ho una mica per a propers visitants amb fites de pedra i ja que estava va decidir apuntar-se un cim secundari molt bonic al qual va accedir fent una bona trescada i després baixant per un corredor), albirant en tot moment el poble que queda als nostres peus i al qual finalment s'entra per un caminet de ciment.

Esta ruta és una de les que més nes han agradat de totes les que hem fet, tant és així que ja estem desitjant repetir-la en quant la neu ens torne a visitar, aixó si, és llarga i prou dureta aixina que si la feu, agafeu-la en calma.

A vore, després de pensar-ho molt en fixat definitivament el que farem en falles a Serra Nevada.

 

-Eixida divendres 16 març cap a les 15 h. en direcció a Granada capital, ens allotjarem a una pensió i eixirem per ahi eixa nit per a conèixer la "vidilla" nocturna.

-Dissabte 17 pugem al Refugi Poqueira i pràctiquem tècniques d'autodetenció en neu amb piolet i grampons.

-Diumenge 18 asecensió al Mulhacen (unes 6 hores aprox.). Quan baixem anirem als cotxes i intentarem sobar per ahi en tendes de campanya.

-Dilluns 19 tornada cap a casa amb possibilitat d'anar a esquiar si ho decidim.

 

Material necessari:

-roba adequada (jaqueta, forro, botes impremeables, etc)

-sac de dormir

-grampons i piolet (els qui no tinguen hauran de llogar-los, ja vos direm on es poden llogar en valència)

 

Hem calculat el que aproximadament ens costarà tot, dins d'açò hem contat: gasolina, pensió, refugi en mitja pensió, dinars i opcionalment el lloguer de grampons i piolet.

-Per a qui estiga federat i tinga grampons i piolet: 80 €.

-Per a qui no estiga federat i tinga que llogar els grampons i piolet: 110 €.

 

*IMPORTANT: COM QUE ES TRACTA D'UN PONT FESTIU I LA RESERVA DELS LLOCS DE DORMIR SERÀ COMPROMESA, HEM DECIDIT DEMANAR A TOT EL QUE VULLGA VINDRE UNA SENYAL DE 50 € QUE S'HAURAN DE FER ARRIBAR A VICENT VERCHER O XIMO CALATAYUD NO MÉS TARD DEL DIJOUS 1 DE FEBRER. EN CAS DE QUE ALGÚ ENCARA NO SAPIGA EN EIXA DATA QUE VA A VINDRE ENS HO POT DIR MÉS TARD PERÒ NO LI ASSEGUREM QUE TINGA PLAÇA ALS ALLOTJAMENTS.

La proxima activitat que tenim prevista serà el proper dissabte 20 de gener i farem una ruta circular per la Serra de la Serrella, cims del Pla de la casa, Malla del llop, etc, entre els pobles de Fageca i Famorca. ës una ruta circular molt bonica, d'unes 6 hores de durada, arribant a alçades de 1.300 m. aproximadament. Hem quedat a les 8 del matí al lloc habitual (la rotonda), qui vullga vindre ja ho sap, que avise!!!

 

Posiblement organitzarem un desplaçament a Serra Nevada el cap de setmana de falles, està per decidir el que fem però en principi la idea és intentar els 2 cims més alts de la cordillera: Veleta i Mulhacen, aquest últim és també el sostre de la Península ibérica. Donat que són cims de més de 3.000 m. cal que tothom porte grampons i piolet a més de la roba adeqüada i tampoc està de més que aneu practicant les tècniques de muntanyisme hivernal bàsiques com ara l'autodetenció.

 

Lloc:	Serra Javalambre, Camarena de la Sierra, Terol. Cal agafar la nova autovia A-23 fins a l'eixida de Camarena, des d'allí creuem el poble en direcció a la font de Matahombres a la qual s'arriba per una pista forestal que eix des del costat del Hotel Esmeralda. A la font i campament deixem el cotxe.
Desnivell:	500 m. aproximadàment.
Dificultat:	Mitjana. Cal tindre coneiximents específics de barrancs i muntanyisme. Trepades de II grau aproximadament i 4 ràpels de 10 m. Precaució amb el gel i la neu, recomanables grampons i piolet en cas de trobar-ne i per supost corda, arnes, mosquetons, etc. També cal tindre coneiximents d'orientació ja que la ruta no va per senders senyalitzats.
Horari (anar i tornar):	6 hores aproximadament.
Bibliografia:	no hi ha, per tant esta web (jeje). mapa Camarena de la Sierra del IGM.
Equip:	Motxilla, aigua, jaqueta, botes de muntanya, equip de muntanyisme hivernal i equip de escalada ja referit (minim corda de mes de 20 m., arnes, huit, mosquetons, etc).

 

 Una altra vegada a la càrrega, este cop amb una activitat que combinava una mica de tot: muntanyisme, escalada senzilla i barranquisme, a més de gaudir d'alguns dels paratges més bonics que es poden trobar a la Serra de Javalambre i que encara resten lluny dels típics recorreguts per estes contrades. La idea era pujar fins al llom de la Serra pel Barranc de la Bellena, al qual s'arriba des de la font de Matahombres però sense seguir cap sender simplement amb l'ajuda del mapa. Cal remontar este preciós paratge que va encaixonant-se poc a poc fins arribar a la part més xula on cal superar alguns escalons més verticals d'una dificultat compresa entre el I i II grau.

Una vegada arribat al "naiximent" del barranc ja ens trobem a la línia de lloms entre els quals hem de buscar al Javalambre (fàcil de reconèixer per les seues antenes gegants), s'arriba seguint la pista d'arena que trobem de seguida.

Des del cim de Javalambre, la nostra opció per arredonir la ruta era baixar el barranc de la Tejeda, que s'agafa quasi als peus del mateix cim i en el qual trobem 4 ràpels d'entre 8 i 10 m. de llargària que cal baixar, estan equipats amb parabolts, per la qual cosa no cal més que el material imprescindible de corda, huit o altre sistema de ràpel, arnés i algun mosquetó de seguretat. Un cop baixat el barranc, ja només ens restava per tornar a la Font on teniem els cotxes, agafar el mapa i la bruixola i seguir quasi en línia recta en direcció a Matahombres. En resum una activitat molt xula i que no és la típica ruta que es sol fer per este zona, aixó si, aneu en compte perque és una activitat compromesa només apta per a gent amb coneiximents de muntanyisme.

 

Lloc:	Serra Vernissa, Xàtiva, La Costera. Cal buscar la eixida cap a Novetlé, Alcoi, etc desde el carrer de la Reina, un cop ací pujem cap a la muntanya que es veu clarament i per damunt de l'escola de "la Bola" podem aparcar el cotxe.
Desnivell:	300 m. aproximadàment.
ficultat:	Fàcil en general, però cal anar en compte perque alguns pasos són aereos i amb roca de mala qualitat.
Horari (anar i tornar):	3 hores aproximadament.
Bibliografia:	no hi ha, per tant esta web (jeje).
Equip:	Motxilla, aigua, jaqueta, botes o calçat de muntanya.

 

Este diumenge improvisàrem una nova activitat muntanyera, esta vegada erem Vicent, Carles i Ximo i la idea que ens feia alçar-nos un dia de festa matinet era una que ens rondava pel cap des de feia temps, en concret voliem pràcticar l'escalada d'arestes i crestes a casa nostra, en la mateixa Serra Vernissa.

Provistos de tot el material que consideràvem adient (arnesos, cordes, mosquetons, etc) perque realment no sabiem que ens podiem trobar, vam deixar el cotxe dalt de l'escola de "La Bola" i enfilarem pels contraforts de la Serra fins a situar-nos just baix del espoló rocallós que munta des de mitja muntanya fins a unir-se amb la cresta cimera, este espoló s'agafa a mig camí entre Xàtiva i Novetlé més o menys.

Primer remuntem la costa per terreny de vegetació molt densa, sobretot molts esbarzers, la qual cosa fa recomanable l'utilització de guants (les nostres mans plenes de punxos ho haurien agraït). Una vegada arribats a l'alçada a la qual comença la roca comencem a pujar rectes cap amunt utilitzant les mans unes quantes vegades, els pasos d'escalada que trobàrem eren molt bàsics i els catalogariem com a I o II grau com a màxim, aixó si en la part alta hi ha un bon pati que impresiona, no cal encordar-se ni res d'aixó però si anar en compte perque a més la qualitat de la roca no és molt bona i es desprén en ocasions per la qual cosa no val fiar-se 100% de les preses que trobem.

Un colp arribats a la cresta pròpiament dita veiem a la nostra dreta el piló geodèsic que marca el punt més alt de Vernissa amb 454 m. i cap a l'esquerra la Creueta que té uns metres menys i que és cap on ens encaminem per la aresta. Cal sortejar alguns resalts però en general és una trescada fàcil que és fa en poc temps. Quan arribem descansem un poc i tirem unes fotos de record i després seguim un poc més l'aresta fins a que comença a baixar ja prop del "Portet" (el collet que separa la serra Vernissa de la serra del Castell), al qual accedim flanquejant una mica i finalment baixem per l'antiga senda romana a Xàtiva a l'alçada de l'escola "La bola".

 

 

 

La pròxima ruta està prevista per al cap de setmana de Reis, es tracta de repetir en condicions hivernals l'ascensió que ja ferem l'any passat a Javalambre per una ruta molt desconeguda: el barranc de la Bellena. És una ruta directa i amb pasos fàcils de trepada (I-II grau) i amb una gran bellessa pels paratges salvatges que es trepitjen. A més per a la baixada des del pic, Vicent proposa esquiar fins a les pistes d'esqui, amb la qual cosa serà una bona aventura.

Deixe unes fotos de les altres vegades que l'hem feta per a que s'animeu a vindre!!

Un llistat de webs dedicades al muntanyisme:
www.viarany.org
www.desnivel.com

http://es.geocities.com/jocorgal2/ - La montaña es mi reino

http://pateos1000.iespana.es/ 

www.elwater.net - web d'uns amics

www.femecv.com

Igual que l'any passat, enguany tornem a posar un possible calendari d'activitats que ens agradaria poder fer, està obert a possibles modificacions i qualsevol que vullga pot incloure una activitat, esteu convidats!!

També vos informem de que uns amics estàn costituint un club de muntanya i es posible que enguany ens federem amb ells, esteu atents i anirem posant més info.

 

En principi ja n'hi ha data per a la cresteta de Bèrnia, dijous 7 i divendres 8 de desembre. Per ara més o menys segurs anem Javi, Victor, Vicent i Ximo i després tot el que es vullga apuntar. La idea és arribar dijous per la vesprada, fer algo per ahi i un poc de festeta, sobar a Calp i divendres fer la cresta.

Una de les activitats que ens agradaria fer este pont de desembre es esta cresta molt muntanyenca, per anar obrint boca vos deixe una descripció que he tret de este lloc i on està molt ben explicada.

http://erda.neozero.net/ascens/asc_send/sis_beti/s_bernia/bernia.htm

CRESTA DE BÈRNIA

Se trata de una ascensión muy sencilla pero divertida, ya que no se reduce todo a caminar si no que has de poner en práctica todas tus habilidades en montaña. Es la ruta perfecta para iniciar a la gente en el verdadero montañismo (manejo de cuerdas, instalación de seguros naturales, adaptación psicológica a las alturas, rápeles, etc...) y todo ello con unos márgenes de seguridad elevadísimos. La ruta se halla completamente marcada con puntos rojos (separados tan solo 10m, de modo que no hay pérdida) e incluso en la zona más difícil (la gente con experiencia se reiría de esa dificultad pero para los no iniciados "acojona un huevo") está equipada con 'parabolts' así como los dos rápeles optativos.

Cabe mencionar que la ruta que voy a describir es la sencilla, la que contiene dos rápeles que evitan las zonas más difíciles. Hay otra opción más interesante que es la travesía integral de la cresta, es decir, coronando todas sus agujas. Ambas rutas no concluyen en el pico Bèrnia, sin embargo, si estás fuerte es bonito subir hasta la cumbre (tras salvar un paso inicial difícil el resto de ascensión hasta la cima no pasa de III)

La cresta es bastante horizontal, la cota se mantiene en torno a los 1.000m, la cumbre está a 1.129m y corona la conocida como "Sierra de Bernia" (en catalán es "Serra de Bèrnia"). Las poblaciones más cercanas son Benissa (al norte) y Altea (al sur). La parte más alta de Bèrnia pertenece al pueblo de Xaló. Tiene una orientación de casi Este-Oeste, y sus estribaciones orientales forman los cortados de "Mascarat" y "Toix" (zonas de escalada), adentrándose en el mar en forma de acantilados (Morro del Toix). Desde esta cresta es posible contemplar en días claros la isla de Ibiza.

Se accede por la vertiente norte, así que cruzamos Benissa en dirección Alicante y nada más salir del pueblo hay un desvío a mano derecha (desvío al pueblo de Jalón, o Xaló en catalán). Luego no tenemos más que seguir las indicaciones hacia el Bèrnia y la Fuente del Bèrnia (podemos parar antes a contemplar las pinturas rupestres). Hasta la fuente del Bèrnia llega una pista sin asfaltar pero puede ser más conveniente dejar el coche dónde acaba la carretera (15-20 min. extras).

TIEMPO 0h (Fuente del Bèrnia)
El punto de partida es la fuente del Bèrnia, dónde podemos cargar agua. Desde aquí subiremos por el camino evidente en dirección este (hacia el mar), ganando altura poco a poco. En la base de la cresta hay un agujero, de unos 30m, que la atraviesa de parte a parte, pudiendo contemplar ambas vertientes (la mayoría de excursionistas finalizan aquí su ascensión).
Nosotros continuaremos ascendiendo por una pequeña trepada que hay.
Finalmente llegaremos a un collado que separa las dos vertientes.

TIEMPO 1h (Collado)
Aquí inicia realmente la cresta, cambiaremos de dirección, ahora nos dirigiremos al Oeste, en dirección a la cumbre. Siguiendo los puntos rojos evitaremos perdernos (estos puntos son utilísimos porque es muy frecuente que las nubes cubran toda la sierra y la visibilidad se reduzca considerablemente). Sin grandes dificultades, salvo unas vistas impresionantes y una sensación de vacío tremenda, llegamos al punto más complicado, consiste en un tramo de arista al que hay que llegar destrepando con posibilidad de caída para gente no experimentada. De modo que hay una reunión magnífica para instalar una cuerda y seguros intermedios (parabolts). Tan sólo es UN paso (un movimiento, o como queráis llamarlo) de destrepe. Una vez superado sin dificultades se llega a un rápel (de unos 25m) (la opción bonita es seguir el filo de la cresta pero para ello se necesita experiencia, la dificultad no pasa del IV grado, en tan solo un o dos paso, pero está el asunto bastante expuesto). Montamos el rapel, rapelamos y continuamos siguiendo los puntos rojos. Llegaremos a un resalte sencillo pero que en ciertos casos conviene proteger (basta que suba la persona experimentada, monte una reunión con algún anillo largo y eche la cuerda a la persona que se sienta insegura). No queda más que continuar hasta un segundo rápel (de 10m) que puede ser evitado rodeándolo (los puntos rojos toman esta alternativa), al final llegaremos a un nuevo collado que distinguiremos por tratarse de dos afilados "muros" de piedra paralelos.
Aquí finaliza nuestra ruta.

TIEMPO 4h (Collado de los "muros paralelos")
En este punto bajaremos por el collado hacia la vertiente por la que hemos subido. Una bonita pedrera nos conduce de nuevo al camino que tomamos en la ascensión ya muy cerca de la fuente.

TIEMPO 5h (Fuente de Bèrnia)
Fin de la marcha si hemos dejado aquí el coche, si no nos quedan 15-20 minutillos hasta la carretera.

En resumen, 1 hora para subir a la cresta, unas 3 horas para hacerla y otra para bajar. Total, 5 horas. Estos tiempos son orientativos (tirando por lo alto), en realidad se puede hacer en mucho menos tiempo si se siente uno/a cómodo/a, o estar mucho más tiempo si va un grupo grande y se tarda en los rápeles o instalando cuerdas.

En cuanto a la técnica hay que señalar que se puede hacer sin cuerda toda la ruta (salvo el rápel), los pasos difíciles (pasos muy puntuales) son simples destrepes de escasa dificultad, pero con un *patio* impresionante.

El material que necesitaremos es el básico para rapelar (un máximo de 25m) de modo que con una cuerda de 50m hay más que de sobra (los pasos para asegurar no superan los 10m). Conviene llevar cordinos y si queremos probar a colocar algún cacharro pues nos los llevamos. Por cierto, no hay que olvidarse del casco!!! (si por el tipo de gente que va hay que proteger algún paso extra, considerad el llevar más material)

Las nubes suelen ser frecuentes, unidas a fuerte viento, sin embargo si la roca se mantiene relativamente seca no hay problemas (si está húmeda o llueve, resbala bastante)